En el processament del senyal, la velocitat de Nyquist, anomenada així en honor a Harry Nyquist, és un valor (en unitats de mostres per segon o hertz, Hz) igual al doble de la freqüència més alta (amplada de banda) d'una funció o senyal donats. Quan la funció es digitalitza a una freqüència de mostreig més alta, es diu que la seqüència de temps discret resultant està lliure de la distorsió coneguda com a aliasing. Per contra, per a una freqüència de mostreig donada, la freqüència de Nyquist corresponent en Hz és la meitat de la freqüència de mostreig. Tingueu en compte que la velocitat de Nyquist és una propietat d'un senyal de temps continu, mentre que la freqüència de Nyquist és una propietat d'un sistema de temps discret.[1][2]
El terme taxa de Nyquist també s'utilitza en un context diferent amb unitats de símbols per segon, que en realitat és el camp en què treballava Harry Nyquist. En aquest context, és un límit superior per a la taxa de símbols a través d'un canal de banda base amb amplada de banda limitada com una línia de telègraf o un canal de banda de pas com una banda de radiofreqüència limitada o un canal múltiplex de divisió de freqüència.[3]